Tecnologies bàsiques fonamentals
Definició i Classificació
Un cuc és un component de transmissió de potència amb dents helicoïdals; normalment s'acobla amb un engranatge de cuc per formar un conjunt d'engranatges de cuc, que permet la transmissió de potència entre eixos no-paral·lels i no-intersecants (esbiaixats).
Els tipus comuns inclouen cucs d'Arquimedes, cucs de perfil recte-normals i cucs evolvents, així com categories especialitzades com ara cucs reductors de velocitat-, jocs d'engranatges de cuc de precisió i cucs-mollats en remolí.
Característiques clau de rendiment
Permeten altes relacions de transmissió i presenten una estructura compacta; El funcionament és suau i silenciós, i alguns cucs-d'inici únic posseeixen una capacitat d'auto-bloqueig.
Els cucs estàndard solen estar fets d'acer de grau 45 sotmès a trempada i tremp, aconseguint una duresa de HRC 45–55; Els cucs fets d'acer 40Cr es poden apagar a HRC 50–55, i la mòlta de precisió permet una rugositat superficial de Ra 0,8 μm.
